Baixells arriben de la mar,
i un nou arriba a presenciar,
i volen els meus pensaments,
de brises, de velles, de vents,
Quan et vull inspirar,
decidis divagar i vagar,
dels camps desfoblats,
desolats,
amb el cap esmolat.

I em distraueix a veu que rondrin al cap meu,
als tres dies de veure't i no deixar de creure't,
que ara present dolça amb el del passat,
assaboreix malalt el meu pensar nostàlgic,
que arribada al punt alt,
és droga incipient.

L'esquena sempre es calfant,
conforme passeja al lo cas,
però seguís romantitzant,
l'immensa explanada de blat.

I,
no vull declarar,
que no et puc oblidar oblidar el meu cor,
per a no sentir presentir amb la ment,
per a una del present.

I em distraueix a veu que rondrin al cap meu als tres dies de veure't i no deixar de creure't,
que ara present dolça amb el del passat,
assaboreix malalt el meu pensar nostàlgic que arribada al punt alt,
és droga incipient.