Vaixells arriben de la mar, Jo no ho arribe a presenciar. I volen els meus pensaments, De brises, de veles e vents. Quan em vull inspirar, Decidisc divagar, i vagar Pels camps dessoblats, despolats, Amb el cap esmolat. Em distrau eixa veu, Que rondina al cap meu, Als tres dies de veuret, I no deixa de creuret, Encara present Dolça mel del passat, Assaboreix malalt, El meu pensar nostàlgic Que, arribat al punt àlgid, És droga incipient. Lesquena sem va rescalfant, Conforme passege a locàs. Però seguisc romantitzant Limmensa esplanada de blat. I no vull declarar, Que no et puc oblidar, o blindar el meu cor Per a no sentir, pressentir amb la ment, Raonant el present. Em distrau eixa veu, Que rondina al cap meu, Als tres dies de veuret, I no deixa de creuret, Encara present Dolça mel del passat, Assaboreix malalt, El meu pensar nostàlgic Que, arribat al punt àlgid, És droga incipient.